|
Puix
sóu, pastoreta,
la flor d'aquest prat,
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Ovella
perduda,
pel món jo rodava,
i un pas no donava
sens una caiguda.
Mes, ja a vostra pleta
feliç he arribat.
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Del
cel per la vida
guiant la ramada,
a vostra petjada
l'herbeta floria.
En son pit alleta
l'anyell que s'abat.
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Si
es perd una ovella
la cerca a tothora,
i, ai!, sospira i plora
si torna sense ella.
Jo em só perdudeta,
torneu-m'hi aviat.
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Ja
guia mos passos
a pastos florits;
|
em
peix amb sos dits,
m'adorm en sos braços.
Que dolça és l'herbeta!
que hermós és el prat!
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Deu-me
flors divines
de l'hort de Sion,
que al jardí del món
hi veig sols espines.
Aquell qui us hereda
el cel ha heredat.
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Anyells,
no sentiu
com al cel us crida?
"La prada és florida;
veniu tots, veniu.
Al cel, que és ma pleta,
serem aviat".
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
Vós
sóu la Pastora
del millor Anyell;
qui pogués com Ell
anar-vos de vora!
Puix és vostra dreta
qui al llop ha lligat.
Vull ser ovelleta
de vostre ramat.
|
